jueves, 12 de noviembre de 2009

Fotos de proba per Edgar Allan Poe



















Aquestes no son les fotos definitives però es un asaig del projecte sobre Edgar Allan Poe i el su conte "El Cuervo"

lunes, 2 de noviembre de 2009

Ímbric Pep duran - un autor emmetxat-


ÍMBRIC Un escenari compartit, una construcció infinita

Es el projecta en el qual l'autor "emmetxat"mons diferent: naturalesa,maquinaria,viu,mort. També es podria dir que enganxa parts de la seva vida, inclou els seus records. Les obres estan unides per un fill conductor que no acaba mai, continua la línia...

L’autor li grada molt utilitzar les matèries primes, de fet les obres que trobem a l’exposició son un recull de fustes que va fer durant un temps, per exemple a sala 3 trobem una obra en la qual hi ha enganxat trossos de parquet diferents que va anar escollint per les escombraries de Barcelona, deia que aquestes parts pertanyia a la vida d’altres persones, formaven part de la seva llar.

En la sala 5 ens podem trobar unes obres ben distintes a les que fa en Pep Duran, 11 textures, 11materials, 11marques... aquestes obres pertanyen als germans Castell

Pep Duran - Vilanova i la Geltrú, 1955

Com a escenògraf ha participat en moltes produccions teatrals i cinematogràfiques des

del 1977. L’any següent realitzà la seva primera exposició a Barcelona, i des d’aquest

moment la seva trajectòria artística se centra en el camp objectual i actualment en la

instal· lació. Al llarg de la seva trajectòria artística, Duran ha anat en ampliant el seu

camp de treball i de mica ha “arquitecturitzat” l’escultura transformant-la en instal· lació

fins a arribar a un punt de simbiosi on les escultures són arquitectures “esculturitzades”.

Això es produeix sobretot a les arquitectures efímeres, aquelles que comporten una

major relació amb la realitat i amb l’escena convulsa del subjecte.

Les seves obres es troben en col· leccions privades i públiques, com a Metrònom, a la

Col· lecció Testimoni de "La Caixa", al Fons d’Art de la Generalitat.

viernes, 16 de octubre de 2009

Textures: Tres bases primitivas



Aquesta fotografia hi ha tres elements, el terra, el peu i la roda. En primer terme esta el terra de maons, en segon terme esta el peu que nomes es veu una mica i en tercer i últim terme es veu la roda d’un cotxe que hi havia pel la fabrica. La fotografia esta feta amb punt de vista frontal de detall. No hi ha profunditat en aquesta fotografia es molt simple però el valor es simbòlic. La continuïtat dels objectes es queden en fora de camp . La llum no ressalta cap objecte en especial. El color verd agafa tot el protagonisme en aquesta fotografia ja que el l’únic color viu que hi ha entre els objectes, que pel contrari tenen colors foscos. No es pot apreciar cap efecte òptic.

Textures: Bellesa enmarcada?


Aquesta fotografia esta feta amb punt de vista frontal , pla general. Està composta en primer terme per unes flors mig mortes emmarcades en un quadre de fusta vell, de les quals una, esta mig fora del marc, en segon terme trobem un paret de la fabrica que sobresurten uns tubs.

Els colors son apagats ja que la flors gaire estan pansides però encara s’aprecia una mica el color vermell que dies enrere encara hi havia en aquells pètals,el color que més es veu es el groc viu del tub de la paret. En aquesta fotografia no hi ha cap efecte òptic.


Textures: Infinit


Hi ha un element únic en aquesta fotografia, que es el camí de pedra que s’allunya i queda en fora de camp. Te punt de vista picat de conjunt , la llum es tènue, es a dir, no hi ha cap potencia de llum en una part que en l’altre, la llum es molt igual, el color verd de les plantes que surten pel camí ressalta amb el color gris dels maons . L’efecte òptic es de profunditat ja que el camí fuga clarament en la part esquerra de la fotografia donant molta profunditat.


Textures: Delicadesa i duresa

La fotografia esta feta amb punt de vista frontal i amb primer pla, en primer terme apareix una flor morta amb les branques molt fines al igual que les seves fulles, la planta esta en posició invertida. En segon terme esta la paret mig desenfocada amb doble fons . No te gaire profunditat de cap els colors son apagats , el únic color que ressalta per la seva potència es el colors del fons que es gris fosc, amb aquest color fosc dona l’ impressió que la flor sigui encara molt més delicada.



Texture: Encara viu

El objectes que apareixen en aquesta fotografia son, en primer terme el tros de fusta trencat per parts desiguals deixant veure en seu interior encara viu, en segon terme podem veure l’edifici que fuga a el cel amb tubs del mateix. La fotografia esta feta en punt de vista contrapicat amb pla de conjunt , te molta profunditat de camp gracies al efecte òptic que el punt de vista contrapicat li dona ja que els objectes que hi ha en segon terme fossin més llunys del que en veritat son del primer terme. Els color al voltant de la fusta son apagats però la fusta te el color una mica més viu, aquesta fotografia esta feta amb colors, la llum entra per dalt tot i així es fluixa