
ÍMBRIC Un escenari compartit, una construcció infinita
Es el projecta en el qual l'autor "emmetxat"mons diferent: naturalesa,maquinaria,viu,mort. També es podria dir que enganxa parts de la seva vida, inclou els seus records. Les obres estan unides per un fill conductor que no acaba mai, continua la línia...
L’autor li grada molt utilitzar les matèries primes, de fet les obres que trobem a l’exposició son un recull de fustes que va fer durant un temps, per exemple a sala 3 trobem una obra en la qual hi ha enganxat trossos de parquet diferents que va anar escollint per les escombraries de Barcelona, deia que aquestes parts pertanyia a la vida d’altres persones, formaven part de la seva llar.
En la sala 5 ens podem trobar unes obres ben distintes a les que fa en Pep Duran, 11 textures, 11materials, 11marques... aquestes obres pertanyen als germans Castell

Com a escenògraf ha participat en moltes produccions teatrals i cinematogràfiques des
del 1977. L’any següent realitzà la seva primera exposició a Barcelona, i des d’aquest
moment la seva trajectòria artística se centra en el camp objectual i actualment en la
instal· lació. Al llarg de la seva trajectòria artística, Duran ha anat en ampliant el seu
camp de treball i de mica ha “arquitecturitzat” l’escultura transformant-la en instal· lació
fins a arribar a un punt de simbiosi on les escultures són arquitectures “esculturitzades”.
Això es produeix sobretot a les arquitectures efímeres, aquelles que comporten una
major relació amb la realitat i amb l’escena convulsa del subjecte.
Les seves obres es troben en col· leccions privades i públiques, com a Metrònom, a la
Col· lecció Testimoni de "La Caixa", al Fons d’Art de la Generalitat.
0 comentarios:
Publicar un comentario