Destino: WOODSTOCK

Título: Destino: Woodstock
Título original: Taking Woodstock
País: USA
Estreno en USA: 28/08/2009
Estreno en España: 25/09/2009
Productora: Focus Features
Director: Ang Lee
Guió: James Schamus
Reparto: Demetri Martin, Imelda Staunton, Henry Goodman, Jonathan Groff, Emile Hirsch, Eugene Levy, Liev Schreiber, Jeffrey Dean Morgan, Paul Dano, Zoe Kazan, Dan Fogler, Mamie Gummer


Basada en las memorias de Elliot Tiber, la comedia está protagonizada por Demetri Martin como Elliot, un joven que tuvo un importante papel involuntario para que el Festival de Música y Arte de Woodstock de 1969 fuera un acontecimiento histórico. Elliot trabaja como decorador en Greenwich Village, Nueva York, bastión de los primeros activistas del movimiento gay, pero no ha conseguido cortar las ataduras con el negocio familiar, "El Monaco", un motel cutre situado en los montes Catskills que sus autoritarios padres, Jake y Sonia Teichberg, están consiguiendo hundir. En el verano de 1969, Elliot no tiene más remedio que dejar Nueva York y volver al pueblo para intentar salvar el motel, que está a punto de ser embargado por un banco. Se entera de que el Ayuntamiento del cercano pueblo de Wallkill ha retirado el permiso para un festival de música, y llama al productor Michael Lang, de Woodstock Ventures, para convencer a los promotores de que pueden quedarse en el motel familiar. De paso, Elliot presenta a Lang a su vecino Max Yasgur, el propietario de una granja lechera de 240 hectáreas de terreno. Los organizadores de Woodstock no tardan en invadir El Monaco para organizar la llegada del medio millón de personas que acudiría a las tierras de Yasgur para participar en "los tres días de paz y música en White Lake". Con un poco de ayuda de sus amigos, entre los que está Devon, que encabeza una compañía de teatro; Billy, un veterano recién regresado de Vietnam, y Vilma, un ex marine travestido, y con cierta oposición por parte de los habitantes del pueblo, entre los que se encuentra el hermano de Billy, Dan, Elliot participará de todo corazón en una experiencia que cambió su vida, definió a toda una generación. Desde entonces la cultura popular nunca volvió a ser la misma.


Trailer : http://www.youtube.com/watch?v=ufhecWpGW00

Cartografies del No-Lloc

Cartografies del No-Lloc és una exposició comissariada per Laura Plana ,seleccionada en la convocatòria de creació de projectes d'aquesta sala dedicada a l'art contemporani. A la primera edició d'aquesta convocatòria, la primavera passada, s'hi van presentar una quarantena de projectes, tres dels quals han estat escollits per formar part de la temporada expositiva 2009-2010.
Cartografies del No- Llocpresenta una selecció de sis artistes, catalans i internacionals: Miquel Garcia (Barcelona, 1975); Daniel Jacoby (Perú, 1985); Tjasa Kancler (Eslovènia, 1978); Perla Montelongo (Mèxic, 1980); Robin Rimbaud (Londres, 1964) i Katarina Matiasek (Àustria, 1965); i el col·lectiu Rotorrr, format per Vahida Ramujkic (Belgrad, 1973) i Laia Sadurní (Barcelona, 1973), amb obres d'art en xarxa (netart), instal·lacions, dibuix i il·lustració, i videoart.

L'exposició vol demostrar el paper de crítica social que juguen avui l'art i les noves tecnologies. en què es parla d'una societat caracteritzada per principis com la connexió, el flux i la pluralitat. L'exposició també vol destacar el paper d'Internet com a instrument d´intercanvi d´informació, entès com un mitjà de comunicació i no una finalitat, d'acord amb les reflexions de l'artista Francesc Abad: Internet com un no-lloc, un ambient no simbolitzat i sense significat, sense memòria històrica, un espai dissenyat perquè s'hi transiti sense aturar-s´hi, com un aeroport, una autopista, un caixer automàtic o un hipermercat.

Tim Burton

Timothy William Burton (Estats Units, Burbank, Califòrnia, 25 d'agost de 1958) és un director de cinema d'estil gòtic, fantàstic, romàntic i extravagant .
Diuixant, escriptor i artista plàstic, Burton ha col·laborat també en altres produccions animades, començant la seva carrera ala factoria Disney, on va participar en la pel·lícula "Tod y Toby" 81981) tot i que no va posar cap dels seus dibuixos.
La seva primera pel·lícula com a director va ser "Vincent" on feia utilitzar la tècnica stop-motion. La pel·lícula era com un homenatge a Edgar Allan Poe ja que els diàlegs estaven escrits en vers i el nen protagonista idolatrava al seu idol de la pantalla, Vincent Price.

El seu primer llarg metratge va ser l'adaptació de Pee-Wee's Big Adventure (La gran aventura de Pee-Wee 1985) aquesta va rebre crtique molt negatives, però aquest fet va donar a conèixer el peculiar i especial sentit de la creativitat d'aquest director de cinema. Aquest no seria la última pel·lícula feta pel director va continuar fent i amb molt d'èxit :

Beetlejuice (1988)
Batman (1989)
Edward Scissorhands (1990)
Batman rreturns (1992)
Malsons abans de Nadal (1993)(productor i director d'art)
Ed Wood (1994)
James i el préssec gegant (1996) (productor)
Mars Attacks! (1996)
Sleep Hollow: la llengenda del genet sense cap (1999)
El planeta dels simis (2001)
Big Fish (2003)
Charlie i la fàbrica de xocolata (2005)
La núvia cadàver (2005)
Bones (2006)
Sweeney Todd (2007)
Alice in Wonderland (2010)

Actualment l'estadounidense ha inagurat en el museu "MOMA" de Nova York una exposició dels seus dibuixos, guions gràfics, titelles i vestuaris originals .



Alguns enllaços:

Cortometratge "Vincent"

http://www.youtube.com/watch?v=irGNDWxq3Qg

Trailer de la pel·lícula "Alicia en pais de las maravillas"

http://www.youtube.com/watch?v=mUHSNPfNkIs


"El chico Mancha"

http://www.youtube.com/watch?v=2prdba9qV_Q


Enllaç amb el MOMA


http://www.moma.org/visit/calendar/exhibitions/313

FOTO Edgar Allan Poe definitiva

Fotos de proba per Edgar Allan Poe

Aquestes no son les fotos definitives però es un asaig del projecte sobre Edgar Allan Poe i el su conte "El Cuervo"

Ímbric Pep duran - un autor emmetxat-

ÍMBRIC Un escenari compartit, una construcció infinita

Es el projecta en el qual l'autor "emmetxat"mons diferent: naturalesa,maquinaria,viu,mort. També es podria dir que enganxa parts de la seva vida, inclou els seus records. Les obres estan unides per un fill conductor que no acaba mai, continua la línia...

L’autor li grada molt utilitzar les matèries primes, de fet les obres que trobem a l’exposició son un recull de fustes que va fer durant un temps, per exemple a sala 3 trobem una obra en la qual hi ha enganxat trossos de parquet diferents que va anar escollint per les escombraries de Barcelona, deia que aquestes parts pertanyia a la vida d’altres persones, formaven part de la seva llar.

En la sala 5 ens podem trobar unes obres ben distintes a les que fa en Pep Duran, 11 textures, 11materials, 11marques... aquestes obres pertanyen als germans Castell

Pep Duran - Vilanova i la Geltrú, 1955

Com a escenògraf ha participat en moltes produccions teatrals i cinematogràfiques des

del 1977. L’any següent realitzà la seva primera exposició a Barcelona, i des d’aquest

moment la seva trajectòria artística se centra en el camp objectual i actualment en la

instal· lació. Al llarg de la seva trajectòria artística, Duran ha anat en ampliant el seu

camp de treball i de mica ha “arquitecturitzat” l’escultura transformant-la en instal· lació

fins a arribar a un punt de simbiosi on les escultures són arquitectures “esculturitzades”.

Això es produeix sobretot a les arquitectures efímeres, aquelles que comporten una

major relació amb la realitat i amb l’escena convulsa del subjecte.

Les seves obres es troben en col· leccions privades i públiques, com a Metrònom, a la

Col· lecció Testimoni de "La Caixa", al Fons d’Art de la Generalitat.

Textures: Tres bases primitivas

Aquesta fotografia hi ha tres elements, el terra, el peu i la roda. En primer terme esta el terra de maons, en segon terme esta el peu que nomes es veu una mica i en tercer i últim terme es veu la roda d’un cotxe que hi havia pel la fabrica. La fotografia esta feta amb punt de vista frontal de detall. No hi ha profunditat en aquesta fotografia es molt simple però el valor es simbòlic. La continuïtat dels objectes es queden en fora de camp . La llum no ressalta cap objecte en especial. El color verd agafa tot el protagonisme en aquesta fotografia ja que el l’únic color viu que hi ha entre els objectes, que pel contrari tenen colors foscos. No es pot apreciar cap efecte òptic.

Textures: Bellesa enmarcada?

Aquesta fotografia esta feta amb punt de vista frontal , pla general. Està composta en primer terme per unes flors mig mortes emmarcades en un quadre de fusta vell, de les quals una, esta mig fora del marc, en segon terme trobem un paret de la fabrica que sobresurten uns tubs.

Els colors son apagats ja que la flors gaire estan pansides però encara s’aprecia una mica el color vermell que dies enrere encara hi havia en aquells pètals,el color que més es veu es el groc viu del tub de la paret. En aquesta fotografia no hi ha cap efecte òptic.

Textures: Infinit

Hi ha un element únic en aquesta fotografia, que es el camí de pedra que s’allunya i queda en fora de camp. Te punt de vista picat de conjunt , la llum es tènue, es a dir, no hi ha cap potencia de llum en una part que en l’altre, la llum es molt igual, el color verd de les plantes que surten pel camí ressalta amb el color gris dels maons . L’efecte òptic es de profunditat ja que el camí fuga clarament en la part esquerra de la fotografia donant molta profunditat.

Textures: Delicadesa i duresa

La fotografia esta feta amb punt de vista frontal i amb primer pla, en primer terme apareix una flor morta amb les branques molt fines al igual que les seves fulles, la planta esta en posició invertida. En segon terme esta la paret mig desenfocada amb doble fons . No te gaire profunditat de cap els colors son apagats , el únic color que ressalta per la seva potència es el colors del fons que es gris fosc, amb aquest color fosc dona l’ impressió que la flor sigui encara molt més delicada.